mardi 29 juillet 2008

Poema sense sentit, escritora mig adormida

Visqueres al fons del record,
on tot es immens y causa,
la confusió,
de la vida conclusa.

La il·lusió del caminar,
no n’és pas el viure,
romandre per vendre,
plorar per riure.

Crec,
en una base gens real,
l'univers creixent de l'odi,
y l'odi sent vital.

Se m’encomana,
el malestar d'una societat,
com aquell que agermana,

i ja massa que ha lluitat.

Aucun commentaire: